Arriba el darrer diumenge de març. Per no perdre el costum, ens canvien l'hora perquè sí. Comença l'anomenat "horari d'estiu". Hi ha algú que en conegui els arguments que l'avalen?
De ben petit, sempre em van imbuir la idea de l'estalvi energètic. Ara, però, tot sembla una enfanyifa. Per a mi, no té ni cap ni peus.
En un país d'horaris laborals, acadèmics, gastronòmics i televisius anàrquics no sembla massa defensable aquesta tesi. Anem, de fet, a horari canviat. En aquest sentit, jo em voldria regir per l'anomenat "calendari i horari del pagès". Realment ens estalviem tanta energia com prediquen ?
Japó, Xina o Índia (tres grans economies industrialitzades) consideren innecessària la mesura. Deu ésser per alguna cosa. En tot cas, que m'expliquin --amb cara i ulls-- la fórma-garbuix amb la qual les empreses del sector calculen el preu de la llum. No vull anar a la Universitat d'Oxford per saber-ho.
La meva mala estrugança augmenta quan veig la trepa de personatges "endollats" als seus consells d'administració. No cal donar noms. Tots els tenim "in mente". Deu ésser que, quan se'ls acaba la moma política, els han de compensar llurs "facilitats".
Tenim un percentatge de deute sobre PIB que esparvera. Alhora, sense deixar-nos cap partit, els casos de corrupció campen a tort i a dret. El cert és que -a hores d'ara- no consta ni un sol d'ells que hagi retornat un sol euro. Sense gaire perspicàcia, no serà per ací on hauríem -metafòricament- de canviar rellotges?
Posat a demanar, "I have a dream": vull una justícia imparcial i ràpida. Què ho fa, si no, que els llocs cabdals dels serveis jurídics estatals els hagi de cobrir el poder polític? Com podem acceptar -silentment- uns processos judicials eternament llargs?
No m'agrada que m'afaitin. Ja m'ho sé fer jo sol. Exigeixo que la ministra del ram ens expliqui -sense embuts- la temàtica del presumpte estalvi energètic. Que justifiqui els vaivens del preu del gas. Que aclareixi els canvis sobtats de criteri en allò que fa referència a energies alternatives (eòlica i de plaques solars). De moment, quan som a punt de complir onze mesos de la "gran apagada", encara no ha explicat l'entrellat de la qüestió.
M'agrada regir-me per criteris més planers. Per infornacions més didàctiques. Amb un afany constant d'estalvi, bon criteri i seny. "Els catalans, de les pedres, en fem pans." No cal que ens venguin la moto que ens hem d'estrènyer el cinturó. Ningú no ens ho ha ensenyat i ho hem après tot sols. Sense necessitat de cap escarafall.