Aquest dia s'escau el "Dia Internacional de la Dona". Enguany fa 50 anys des que l'ONU va fixar aquesta data. S'hi commemora la lluita feminista envers el seu rol social, la seva emancipació i el seu desenvolupament personal.
Òbviament, dono tot el meu suport a la causa. Tanmateix vull ajustar el concepte del "feminisme". No equival a enfrontament amb el col·lectiu masculí. Ha d'ésser el principi d'igualtat de drets i deures entre un sexe i l'altre. En matèria educativa, cultural, social, econòmica o de qualsevol altre àmbit. Mai no hem de contraposar-lo amb el tristament famós masclisme… És clar que, com que ambdós acaben en rodolí idèntic, alguna persona es deixa enredar. D'uns anys ençà, sovint la classe política ha parit expressions a les quals em costa acostumar-m'hi. Per exemple, la tan esbombada "igualtat de gènere" o, fins i tot, la "violència de gènere". En algun sentit és com encotillar les coses en uns esquemes massa rígids. M'està bé que s'advoqui per la desimboltura i/o espontaneïtat, tant en vestit, pentinat, maquillatge, vocabulari, etcètera. Sense que se'm malinterpreti, no vull pas uniformar les senyores amb faldilla, permanent o altres detalls tradicionals en la història recent. M'agrada que no perdin de vista termes com feminitat, encís i bellesa natural ("per se"). Vull creure que m'explico.
Intento ésser receptiu a modes/modismes que van sorgint al món. Per exemple, no sóc partidari d'uniformar gèneres en temes com a models de pentinat, arracades, "tattoos", "piercings" i altres elements que sovint potser enlletgeixen tant dones com homes. La diada de la dona reivindica i visibilitza un seguit de punts que situaria gairebé en la dinàmica d'una estricta lògica. Sens dubte que les noves generacions --des que arriben a l'ensenyament-- per sort ja mamen idees del tot arrelades, ben exposades i allunyades del "patriarcat". Així, estableixo l'ideal envers el qual hauria de tendir l'esperit d'aquest moviment. Ací, sempre m'hi trobaran. "Me too !".