Estem absolutament d´acord en la lluita contra el descontrol en l´ús de materials plàstics i assimilats. Tota aportació a la consecució del innegociable objectiu de la defensa de la naturalesa es necessària. Donem suport a aquesta iniciativa, sense cap dubte ni limitació.
Dit això, ens permetem reflexionar i compartir:
Es conegut que els plàstics que naveguen per el nostre entorn o que trobem a les platges, no son únicament els que nosaltres generem. Ens en arriben d’arreu igual que altres llocs remots en reben de nostres, quan no acaben fent part del Setè Continent (la gran “taca” del Pacífic Nord, a causa de la seva immensa superfície equivalent a la suma de França, Alemanya i la península Ibèrica) “illes de plàstics” (GARBAGE PATCH), detectades a tots els oceans, que sumen milions de quilometres quadrats. SI, milions de quilometres quadrats.
Tot el que podem fer des de la nostre illa, concedint-li un èxit del 100% (utopia de eliminació total del consum de plàstic) representaria una xifra tant poc rellevant que es podria comparar amb una gota d´aigua enmig del mar. Es podrà dir que més val això que res i que moltes gotes fan bassal, sí, però el resultat obtingut serà a la pràctica igual a res.
Lluitar per aconseguir la prohibició de produir plàstic a tot el mon, sabem que es una empresa impossible. Penalitzar econòmicament el consum es igual a trasllat de costos cap al consumidor, sense disminució del ús. Per tant cal potser, buscar altres indrets que ens portin cap a l´objectiu que, pretén alliberar el planeta d´aquest agent contaminant.
Fa uns pocs anys s´han identificat/creat unes bactèries que sembla poden ser capaces de destruir alguns tipus de plàstic. La recerca en aquest terreny està limitada per falta de recursos econòmics. Es en aquesta línea, la investigació, on la societat te de alçar la veu i exigir que els governs forcin als productors a destinar les quantitats de diners necessàries, per estudiar les solucions mes convenients.
Fa ja massa anys que la humanitat està abocant al planeta i voltants, elements que no son retornables al seu estat original. Val com a exemple el plàstic que avui ens ocupa, però .... que passa amb la “brossa” amb que estem envaint els nostres cels, plens de satèl·lits, restes d´estacions estel·lars, aparells de telecomunicacions que un dia o altre acabaran obsolets. Tot quedarà per allà dalt sense que ningú ho reculli. No en tenim prou en embrutar la terra que ja ho estem fent amb el cel.
Hem de lluitar per que es facin lleis que contemplin que qualsevol alteració física d’un element primari inclogui el seu reciclatge i un retorn no nociu per l´ambient, una vegada arribat al final de la seva vida útil.
La Junta