Sempre és bonic, meravellós, el que un sent quan somia i s'il·lusiona. Deixar escapar la imaginació igual que en el conte de ”la lechera”. El primer que fa és embadalir-se amb la idea recentment estrenada, pensar que tot serà fabulós. Encara que el conte de “la lechera” ens diu el contrari, crec que en el mateix inici de la idea això no està malament. Somiar en gran i desvariejar sobretot el que ha de succeir. Arribat el moment de tocar de peus a terra, tal vegada aquest gran somni no és factible i ens ofusquem, però això no significa que la idea hagi de morir.
Sempre s’ha dit que cal somiar en gran, però també és molt valuós començar amb un somni una mica més petit. Per posar un exemple si fa uns anys que et presentes al Premi Planeta amb una novel·la i no el guanyes. No vol dir això que tot acabat. Hi ha altres milers de concursos en els quals no podrem més que guanyar 100 € o 500 €, però igual de bonics i d'esperançadors i, en cas de guanyar-los, sense dubte t'ajudarà a continuar lluitant.
Qui sap si a base de petits somnis pots sumar i arribar al gran? Sigui com sigui diverteix-te en les teves estones lliures, en les teves estones creatives i dona forma i crea les teves quimeres i anhels. Per què, quina millor manera de viure alguns dels teus trossos de vida entre cotons i gaudint del que t'agrada?
Només aquell que persegueix els seus somnis té la possibilitat de convertir-los en realitat.
.- Aquest és un article d'AMIC i Juan Juncosa per a Menorcaaldia.com