A Mallorca va arribar el fum, i també les cendres, de l’incendi de la Catalunya nord, el territori arrabassat a Catalunya per França amb la connivència d’Espanya al segle XVIII. Va ser culpa del foc que va cremar extensions limitades de bosc i que, com a conseqüència, va crear per combustió aquell fum que va arribar a l’illa major però va ser el vent que va bufar en direcció nord fins al sud encara que, per una vegada, aquest vent beneficiós o fatal, segons el punt de vista, de la professió i de les circumstàncies, va deixar Menorca sense aquesta boira olorosa que pot arribar a fer pudor, olor de socarrimat.
En canvi, l’incendi del Massís de les Gavarres sí que va arribar a Menorca gràcies, o per culpa, del mateix vent del nord que va bufar en la direcció precisa i va deixar damunt la superfície de l’illa l’olor, el fum i, segurament, cendres que, com un diamant, el mateix vent va anar llimant les cares com si el diable les hagués fetes fregar amb làmines blanques de sal. I és el més fascinant.
Aquesta unió entre territoris llunyans que, un simple moviment natural de l’aire o d’altres gasos en relació amb la superfície d’un planeta, transporta com si fos un vilà posat damunt les ales d’un ocell que pasturava a la tundra russa i que acaba a l’illa, a Menorca, després de les migracions estacionals. I és el que em va dir l’únic caraboner artesanal existent a les Illes Balears. En Vicent Pons i Pons -cap parentiu proper- i habituat al foc de les sitges va afirmar que el foc no corre sinó hi ha vent. Sense vent no hi ha incendis de propagació natural; després hi ha els piròmans. Així que no és el foc sinó que és el vent. I és així i si entenem que tot està unit podrem comprendre el funcionament del món.
Va venir el Papa a Barcelona i va passar davant ca nostra amb el seu vehicle que sembla dissenyat perquè transiti per la Lluna. Totes les cases del món van poder veure la visita papal a través del televisor. Com es transmeten les imatges arreu? Ho he de consultar. Les imatges s'envien en directe a través d'un procés anomenat streaming, que converteix la llum que capta la lent de la càmera en dades digitals. Aquestes dades es comprimeixen, s'envien a través d'Internet i es reparteixen en mil·lisegons als espectadors de tot el món. Estic veient el partit Argentina-Egipte. Paret per paret hi viuen uns argentins, una parella de nòmades digitals, que, per suposat, veuen el partit que es disputa a les 18,00 hores d’un dimarts de juliol. No sé per quin motiu exacte jo rep el senyal de la retransmissió en directe uns seixanta segons o més tard. Així que m’assabent dels gols de la remuntada de la selecció Argentina un minut abans que ells i en puc preveure la reacció.
Després de la visita del Papa es va fer la presentació del mític Tour de França també a la Sagrada Família. Les afectacions a la meva zona no van ser tan brutals com durant la visita papal però també vam notar la presència de la volta a França amb carrers tallats, trànsit saturat i presències grogues i festives. La cursa també es va transmetre en directe i es va poder veure des de Barcelona a la resta del món. Fins i tot hi pot haver gent asseguda confortablement al sofà de ca seva, amb l’aire condicionat engegat i amb una visió dels carrers que vaig trepitjant mil vegades millor que un servidor. Inclús pot passar que jo formi part de les imatges que viatgen per Internet i que em converteixen en llum comprimida en forma de dades digitals. És evident que el món està canviant i aquesta creença, compartida per la física i també per la filosofia, segons la qual l’univers, o sigui el conjunt de tot, on s’inclouen galàxies, matèria, energia i temps, constitueixen una totalitat que una paret mitjanera de poc més de vint centímetres no pot aturar. Ah, per cert, Argentina va remuntar amb una altra exhibició de Messi i un altre, açò va de punts de vista, escàndol arbitral. Com sempre, i com va dir la saviesa natural d’en Vicent, no és el foc, és el vent.