S'ha acabat l'agost. Tornem a la teòrica "normalitat". Després d'un estiu ben tòrrid, la represa de l'activitat docent —el proper dia 8 de setembre, si les vagues ho permeten— marquen que les vacances ja són aigua passada. Tots els comerços i empreses funcionen a ple rendiment. Personalment, m'ho estimo més així.
"Al setembre, comença l’escola i també la xerinola / al setembre, el vi està per vendre / al setembre, qui tinga blat que sembre / al setembre, o se sequen les fonts o s’emporten los ponts / dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà / el setembre bo és, si no plou en tot el mes / la lluna setembral és la més clara de l’any / Pel setembre, a collir ametlles / pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes / quan plou pel setembre, la tardor bé entra"...
Heus ací un reguitzell de refranys que dibuixen força bé la realitat d'allò que en diríem l'oratge. Això sí, amb el permís d'un canvi climàtic cada cop més evident. Mentrestant, als avis se'ls hi gira feina, acompanyant els néts més menuts a escola. Aparcar al centre de la vila no és de franc: els parquímetres ens atraquen la butxaca, de bell nou. Els casals d'avis tornen a obrir. Les agrupacions corals reprenen els assajos. Tornar al gimnàs o a nedar permet recuperar bons costums.
I, així, tantes altres coses!
Tot i que manquen dies encara, pregaria —al govern— que deixi de fer "experiments" amb el canvi d'horari solar, el darrer cap de setmana d'octubre. Que es posi les piles per ajustar retocs eficients en camps com la sanitat, l'educació, atenció a discapacitats i gent gran, l'entesa i via de pactes d'estat en temes cabdals. Que deixi de torturar-nos amb discursos plumbis i rodes de premsa buides i inútils. En definitiva, que ens faci la vida una mica més agradable. Amb aquesta visió i finalitat els vàrem votar.
En definitiva, com que "la rutina arrela més que els roures", dono la benvinguda al mes que ens durà a encetar la tardor..., d'ací a tres setmanes. Si més no, llavors agrairem els regals del termòmetre: en forma de temperatures que ens duran a enterrar la màniga curta i a desempolsegar alguna rebequeta.