A vuit dies de Nadal i tal com pinta tot, està cantat que haurem d´obviar les grans trobades familiars. Enguany, la tradició es pren un respir, obligada per les circumstàncies. Fins i tot en aquells casos que el patriarca d´un clan bastia una pessebre a la casa pairal, caldrà passar-ne un vídeo per WhatsApp o xarxes socials. Ben bé podem pronosticar que els àpats associats a les festes nadalenques seran “atomitzats”: cada petit nucli familiar durà a terme el seu, a casa seva.
Per tant, toca reinventar-se. Mai més ben dit ! Això sí, recuperant esquemes del´antigor, defugiria bastant el recurs fàcil de les noves tecnologies. Encara que fos per un sol moment. Al cap i a la fi, és el que tocaria fer perquè tothom fa el mateix, oi?... Doncs no ! Intentaria ésser més imaginatiu. Lluny de càmeres o Skype, penso que la restauració i la cuina ens podem donar un bon cop de mà.
“Per Nadal, cada ovella al seu corral. I, per Sant Esteve, cadascú a casa seva”. Essent així, per què no nomenem un caporal “furriel”, com a la “mili” ? Un autèntic encarregat de “material, subministraments i queviures”. Aquest personatge esdevindria el responsable del tec del dia 26, bo i preparant safates “adaptades” a cada unitat familiar confinada. El dia abans, les podria fer arribar a cada casa, ben acompanyades amb una ampolla de bon cava català. De moment, obvio citar-ne marques.
Pel que fa al gran dia de Nadal, preparar una consistent sopa de galets amb un capó o un indiot ja ho entreveig bastant més complex. Llavors, en acabar, trucades o sessions de vídeo per a veure els rostres llampants i ben adobats amb cremes, ungüents i perfums. Les senyores, amb els llavis i les celles ben “marcades”. Amb un somriure als ulls, d´orella a orella… I amb un vestit de gala total, d´acord a l´ocasió. Àdhuc, si s´escau, amb lluentons.
Aquella dita del que “ens costarà més el farciment que l´indiot” té un sentit màxim aquesta vegada. Ja no es tracta de cruspir-se un gran tiberi. L´interessant i essencial passa per fer palès un cor net, joiós i ben disposat. Aparcant rancúnies, tibantors i gelosies. D´aquests ingredients --més o menys-- dissortadament n´hi ha arreu. Ja que la mort d´algun ésser estimat no ha estat causa suficient per arxivar querelles i embolics, potser una bestiola invisible obrarà el miracle de llimar asprors. Bo fóra resituar-ho tot al lloc que pertoca.
"Toquen canelons. Per què no?
