Els mitjans de comunicació van ben enfarinats, de fa dies. La neu i les baixes temperatures han fet estralls. És en aquest punt que em ve a la memòria la postura de força polítics. Mentre son a l'oposició, demanen la lluna en un cove. Ja no cal tibar d´hemeroteques… Si l´posició és d'esquerres, li foten una bona batussa als conservadors criticant l´empatia nul·la envers les classes més necessitades. Quan arriben a la trona, passen de tot i miren en una altra direcció. Llavors entenen que no cal parlar de cap urgència.
De fa gairebé set anys, sentim la barrina “populista”, matussera i hipòcrita de la claca Podemos. Sobretot són ells els qui fustigaven els governs dels tals Aznar i Rajoy. Entre PP i PSOE fan veure que són oponents, però –amb l´alternança-- es tapen mútuament les vergonyes. On és allò de prendre mesures expeditives contra les companyies elèctriques per a obligar-les a baixar preus?
Fa un any que són al govern espanyol, col·ligats amb els “sociates”. D´aleshores ençà, no han mogut un sol dit. No tan sols els rebuts no han baixat gens ni mica sinó que els han apujat estratosfèricament. Prenent com a referència els països del nostre entorn, som un dels punts on l'electricitat és més cara…
…Amb l´afegitó o insult vergonyant de veure encabits --al grup d´assessors d´empreses de llum i gas-- a gentussa de mala mena com en José Montilla, Felipe González i José Mª Aznar. Quina barra que els seus emoluments ultrapassin la minuta dels 200.000 €/any ! Callen com a podrits. S'amaguen per no haver de respondre davant dels qui els van votar en creure que serien polítics de fiar. En la legislatura anterior --fa tres anys-- una nevada no tan gran com la d´ara, va atrapar més de 3.000 vehicles a l´autopista AP-6. Només cal anar a Internet i sentir la vaguetat de les explicacions donades pel llavors ministre de l´interior (Juan Ignacio Zoido, del P.P). Arribà a defensar una gestió impecable de l´entrellat. Quins pebrots !
A peu canviat --vull dir, amb un govern de signe oposat-- tenim ara en José Luis Ábalos (de transports, mobilitat i agenda urbana). Un per l´altre, si fa no fa tot molt semblant. Desvergonyiment, passotisme, xerrameca, passada d´”encenser” i bona nit i tapa´t !
El Coronavirus els va enxampar amb els pixats al ventre. Totalment incapaços de respondre eficaçment a res. El temporal de fred i gel que van anunciar els experts d´oratge els trobà amb una mà davant i l´altra, darrere. No han dut a terme cap gestió amb elèctriques i gasístiques per respondre a les demandes de la gent. Unes persones amb mitjans minsos o nuls per a tibar de calefaccions i/o estalvis.
El sector automobilístic ha sofert una sotragada molt favorable envers la potenciació dels vehicles híbrids i dels elèctrics. Em pregunto, però, si tothom té cotxe… A banda que, primer de tot, haurien d´ésser les persones que no les màquines.
Davant dels protocols del toc de queda, recordo la pregunta d´un periodista a autoritats catalanes sobre la gent que malviu al carrer (el problema del “sensellarisme”). La resposta fou --més o menys-- que “tot ho tenien previst”. Encara sort que entitats del tercer sector i ONG´s tingueren cura de lliurar-los un certificat que n´acredités la manca de recursos. Altrament, haurien tingut la barra de multar-los.
És hora --d´una punyetera vegada-- que s´emprengui, sense un sol dia més de dilació, una reforma del sector elèctric en profunditat. Això seria prendre´s seriosament l´assumpció de responsabilitats i d´acord amb les polítiques de transició ecològica que exigeix la U.E.
La crisi econòmica que se´ns presenta és d´escàndol. Mentrestant, una coalició entre un govern socialista i un populista promou reformes sectorials --que no prioritàriament socials-- per tal de beneficiar una gran majoria. De manera puntual, per exemple, de cara a la gent que no pot pagar llum i calefacció, davant “l´atracament” dels rebuts.
Ací no s´hi escau un estirabot de l´estil “que els pentini la iaia”. De forma grollera -i en majúscules--“que se´n vagin a fangar”. O “a cagar a la via”. No res a dir, senyor Pablo Iglesias? “Missing in action”. Ni tan sols se sap on para.
…………………………………………
A preu fet
