Juan Juncosa/AMIC
Un rei anomenat Mides, famós per la seva enorme riquesa i per la seva ambició sense límits. Malgrat tenir palaus, joies i terres, mai estava satisfet, sempre en volia més. El déu Dionisi va decidir recompensar-lo per haver ajudat a un dels seus seguidors. Et concediré un desig. Sense pensar-ho, Mides va respondre: Vull que tot el que toqui es converteixi en or. Dionisi va acceptar.
Mides estava encantat. Tocava una branca, i es tornava d'or. Tocava una pedra, i es transformava en un tresor brillant. Reia i celebrava la seva nova habilitat. Aviat el regal es va convertir en maledicció. Quan va intentar menjar, el menjar es va transformar en or. Quan va voler beure, l'aigua també es va tornar or sòlid. Desesperat, va tractar d'abraçar a la seva filla i en aquest instant, ella també es va convertir en una estàtua daurada.
El rei, horroritzat, va comprendre el seu error. Va córrer a buscar a Dionisi i va suplicar: Si us plau, lleva'm aquest poder! He estat un neci! El déu, veient que Mides havia après la lliçó, li va dir que es banyés en el riu per a alliberar-se del do. Mides va obeir, i així va perdre el toc d'or. Des de llavors, va deixar de buscar riquesa sense sentit i va començar a valorar el que realment importava.
Ensenyament: La història de Mides ens recorda que l'ambició desmesurada pot fer-nos perdre el més valuós. No tot el que sembla un regal és bo, i no tot el valuós és or.